Poetes de l'arxiu de "Tuacte" (I)

Tuacte va ser un quadern de poesia que es va editar a principi dels anys noranta i va arribar a publicar nou números. He trobat l'arxiu inèdit d'aquesta revista en una llibreria de vell d'Ontinyent, l'amo de la qual no m'ha sabut donar raó ni de l'origen d'aquest arxiu ni dels seus editors. Ara em dispose a donar a conéixer els poemes d'alguns dels autors que no trobe dolents del tot. En quatre quaderns els editors va disposar el material inèdit; el primer, de color roig, el segon blau, el tercer gris fosc i el darrer roig amb llistonets daurats. En cada quadern hi ha un índex amb els diferents autors; després una biografia dels autors feta a mode d'entrevista i a continuació alguns poemes, que, segons l'autor van de 3 fins a 12. Com que els autors devien ser estudiants universitaris que encara estan vius i possiblement han abandonat el conreu de la poesia i no se'n volen saber res, aniré publicant els poemes però inventaré un nom per a cada autor del qual només les inicials seran certes. També publicaré la petita biografia que hi consta. Potser és del vostre interés.

Miquel Arraix

Nascut el 1969 a Santa Pola. Li agradaria ser un poeta grec, crec que vol dir com els grecs feien poesia, i és declara amant de la literatura antiga llatina i romana. Entre els poetes seus preferits hi ha Teòcrit i Virgili, encara que sembla més influït per Catul (sic). És una persona molt tímida, tant que no gosava vindre a recitar a "La Rebolica". Estudia Geografia i Història. Viure a Alacant el fa malalt. Presenta 10 poemes.

Carlos Kleiber dirigint el final de Tristany i Isolda

Ai! com tirem en falta la poesia de la batuta de Kleiber. Este home fa la seua faena com el rossinyol la seua. Feu play i deixeu-vos dirigir .

La humiliació. Philip Roth

L'última novel·la de Philip Roth narra el desposseïment a què es veu sotmés Simon Axler, vella glòria de l'escena, que en arribar a la seixantena es troba mancat de la seguretat per seguir fent d'actor. Se sent ridícul, fals, idiota i amb eixes premisses li és impossible d'eixir a l'escenari. Esta circumstància suposa un tall de ganivet en la seua vida i ací és per on entra el talent de Philip Roth. Hi apareix un personatge, Pegeen, filla d'uns amics de Simon de joventut, que acaba una relació lèsbica i busca refugi...

Tot i ser una novel·la de Philip Roth, crec que l'autor no suca com sol fer-ho en els seus temes habituals. Òbviament el pretext dóna per a parlar de molt i és força improbable que l'autor, a novel·la per any, intente esprémer els seus temes com a Pastoral americana o El lament de Portnoy, però Roth no deixa mai de ser Roth.

Una d'Epicur

Ara que l'equinocci ha repartit el dia i la nit, pot resultar interessant, per als qui seguim les lliçons d'Epicur, recordar una anècdota esdevinguda a un tal Testòrides de Focea, que el Pseudo-Heròdot el fa conegut d'Homer (vg. Pòrtulas, J. introducció a la Ilíada, pàg. 348). Encara que falten uns centenars d'anys per a l'aparició oficial de la figura d'Epicur, Testòrides se n'espolsa una digna del mestre. Preguntat per com s'havia de conduir la persona en la vida, Testòrides respon: "des de l'exida del sol fins que els cavalls l'hagen arrossegat al capdamunt de la cúpula, comporta't com si fora el primer dia en què t'hi estàs al món; des d'eixe moment fins que Febos s'amaga i l'estrella Venere apareix, com si fora el teu últim dia". Res, res, no vos oblideu de viure.

Glenn Gould disfrutant amb Bach

Malgrat que sempre li he tingut una miqueta de mania a este home, per com d'imcomprensible em resulta el fet que per haver d'apujar a algú (Bach) s'haja d'afonar a algú altre (Mozart), no em puc estar de penjar este youtube per als amants del piano de Bach.

Mozart, google i apple

No puc dir que els dos darrers noms compartisquen importància amb el primer. És simplement què es pot arribar a fer combinant-los. Bé, cliqueu el play, amics mozartians, i sabreu com es sent un xiquet quan li plou sucre del cel en un dia assolellat de juny.