Morir-se elegantment o fent el ridícul

Antologia obituària del filòsofs de la Grècia antiga a cura de Sergi Grau

Malgrat que el curador en el extens pròleg explica les fonts d'on ha tret la informació que serveix, pràcticament es pot considerar que el llibre consta de textos de Diògenes Laerci, que en el seu llibre vida de filòsofs és qui recull totes les anècdotes, citant ell altres fonts, que basteixen la informació que tenim. Tot i aquesta monocòrdia, el llibre resulta entretingut i amaga algunes pedres brillants que t'arrenquen un somriure o et fan que et calfes el cap una mica. Destaquem per exemple el fet que aquests filòsofs eren capaços de morir de "desencís" o de "candiment"; Entre l'antologia hi trobem des dels més famosos (Epicur, Aristòtil, Plató, etc.) a d'altres que malgrat quedar-se a l'ombra dels grans no deixen de tindre interés. Us copie un fragment referit a Teofrast d'Èresos, a veure si us agrada:

(...) I conten que, havent-li preguntat els seus deixebles si tenia cap darrer consell per dar-los, digué: "No us he d'aconsellar pas, llevat que són molts els plaers que la vida denigra per culpa de la glòria. Car nosaltres, tan bon punt comencem a viure, és llavors que morim. No hi ha doncs, res més improductiu que la delera de glòria. Però que tingueu sort: deixeu córrer el raonament, que dóna molta feina, o bé mireu d'excel·lir-hi bellament, car la glòria que se n'obté és gran. Que la buidor de la vida és més que no pas el profit que se'n treu. Però a mi ja no em vaga de deliberar com cal actuar: examineu vosaltres què cal fer" (pàgs. 277-278)

Per a Ximo Cano

Amarílide me n'havia parlat i li havíem escoltat alguna cosa; també vam assistir a una estrena seua a Altea. Hui ens hem trobat al voltant d'un vi. Este youtube és per a ell

Philip Roth. El profesor del deseo.

La novel·la narra de forma autobiogràfica la vida i amors de David Kepesh, i ho fa partint de la seua primera relació sexual a l'institut, amb una xicona animadora de l'equip, per passar a la seua època universitària, de becari per Europa i relacionant-se amb una sueca "alliberada" amb qui arriba a posar en pràctica totes les seues fantasies, però a qui abandona empés per un rampell de cercar una relació "amb algo més". De nou a USA, el protagonista estabelix una relació amb una dona anomenada Helen, bella i sofisticada però incapaç de conduir-se d'una manera adulta. El protagonista la rescata d'una altra relació turmentada i que mai no s'acaba de tancar; l'alcohol i la immaduresa acaben amb la relació i el protagonista ha d'acudir al psicoanalista. I fins ací puc contar. Llegiu-la perquè és Roth del millor. A més, per als malalts de literatura, el llibre està ple de referències a Txèjov i a Kafka, entre d'altres. I per supost, compta amb la valentia d'aquest autor en plantejar temes que ens resulten més que incòmodes i que ens fan mirar cap a un altra banda.

El capità boira torna a la mar.

Tono Fornés. Dones que caminen de pressa i altres poemes.

Ed. Aguaclara. Col. L'aiguader. Alacant. 2009. 15é premi de poesia Tardor.

Que la poesia de Fornés gaudeix de bona salut és fàcil de vore. Que el temps passa i va deixant rastre, és inevitable. El biòleg i navegant, malgrat que afirma no entendre segons quins vents, té la ploma esmolada, segurament ploma d'alguna au marina de nom grec, i transmet vitalisme i energia arreu. El llibre consta de dues parts més extenses, la que dóna títol al conjunt, i una segona anomenada versos del capità; té una introducció, quirat, de dos poemes, i finalment acaba amb dues elegies (una dedicada a son pare, i una altra a Maite J.), i una coda anomenada Barry a l'illa. El conjunt resulta heterogeni i és millor llegir-lo en dos o tres "sentades". Diversos regustos i referents va venint al cap i creen cert coixí intertextual (amb perdó): des de Costa i Llobera a Ferrater (magnífic el poema DIREM) o des d'Homer als documentals de la tele. Una cosa ens sembla segura: hi ha l'amor proclamant el seu imperi. Que el pilot del capità boira se'l disfrute. Un dubte: ¿ha consultat l'autor la sibil·la de Cumes per saber el secret de les dones que caminen de pressa? que jo sàpiga a Dénia no n'hi ha pitonisses bones.

Volem preguntar per acabar: ¿amb quina música encara aconsegueix adelitar-se?

Dofins entre el port i la mallaeta.

El que voreu tot seguit és un video d'uns 6 minuts on es veu un grup de galfins jugant a la vora de la nostra embarcació. La gravació original és d'uns 30 minuts. La manca de vent va fer que ho deixàrem estar; altrament haguérem estat hores enregistrant...allà va un tast! (Demane disculpes, però no sé fer-li la volta al vídeo)

Dofins entre el port i la mallaeta.

El que voreu tot seguit és un video d'uns 6 minuts on es veu un grup de galfins jugant a la vora de la nostra embarcació. La gravació original és d'uns 30 minuts. La manca de vent va fer que ho deixarem estar; altrament haguérem estat hores enregistrant...allà va un tast!

Poetes de l'arxiu de "Tuacte" (I)

Tuacte va ser un quadern de poesia que es va editar a principi dels anys noranta i va arribar a publicar nou números. He trobat l'arxiu inèdit d'aquesta revista en una llibreria de vell d'Ontinyent, l'amo de la qual no m'ha sabut donar raó ni de l'origen d'aquest arxiu ni dels seus editors. Ara em dispose a donar a conéixer els poemes d'alguns dels autors que no trobe dolents del tot. En quatre quaderns els editors va disposar el material inèdit; el primer, de color roig, el segon blau, el tercer gris fosc i el darrer roig amb llistonets daurats. En cada quadern hi ha un índex amb els diferents autors; després una biografia dels autors feta a mode d'entrevista i a continuació alguns poemes, que, segons l'autor van de 3 fins a 12. Com que els autors devien ser estudiants universitaris que encara estan vius i possiblement han abandonat el conreu de la poesia i no se'n volen saber res, aniré publicant els poemes però inventaré un nom per a cada autor del qual només les inicials seran certes. També publicaré la petita biografia que hi consta. Potser és del vostre interés.

Miquel Arraix

Nascut el 1969 a Santa Pola. Li agradaria ser un poeta grec, crec que vol dir com els grecs feien poesia, i és declara amant de la literatura antiga llatina i romana. Entre els poetes seus preferits hi ha Teòcrit i Virgili, encara que sembla més influït per Catul (sic). És una persona molt tímida, tant que no gosava vindre a recitar a "La Rebolica". Estudia Geografia i Història. Viure a Alacant el fa malalt. Presenta 10 poemes.