Diu Eduard Mira al text del catàleg de l'exposició
Joanot Martorell i la tardor de la cavalleria que el
Tirant és una obra profrancesa i filocastellana, segurament pel tracte que l'autor va arribar a tindre amb el príncep navarrés Carles de Viana (nebot d'Alfons el Magnànim). Fou aquest un escriptor aristocratitzant, de tema únicament amorós, que arribà a cartejar-se amb Roís de Corella. Ja ens agradaria que Mira (seguidor de Corella, almenys quant a l'estil de prosa que fa) ampliés o matitzés aquesta opinió. Certament el
Tirant és parc en comentaris sobre personatges històrics o més o menys històrics de l'àmbit nacional de Martorell. Aragó a penes si apareix citat com a topònim en un parell d'ocasions, al costat de les sis o set voltes que s'esmenta Espanya. Fet i fet a continuació transcric un fragment que té certa ambició profetitizadora. Un frare valencià de la mercé, encarregat d'anar rescatant captius per la Mediterrània recala a la terra dels moros per ajudar Tirant a batejar-los. Diu Martorell:
E lo dit frare era natural d'Espanya la baxa, de una ciutat qui és nomenada València, la qual ciutat fon edificada en pròspera fortuna de ésser molt pomposa e de molts valentíssims cavallers poblada, e de tots béns fructífera. Exceptat spècies, de totes les altres coses molt abundosa, de hon se trahen més mercaderies que de ciutat que en tot lo món sia. La gent qui és de allí natural, molt bona e pacífica e de bona conversació. Les dones de allí naturals són molt femenils, no molt belles, mas de molt bona gràcia é més atractives que totes les restants del món, car ab lo llur agraciat gest e ab la bella eloqüència encativen los hòmens. Aquesta noble ciutat vendrà per temps en gran decaÿment per la molta maldat qui en los habitadors de aquellà serà. De açò serà causa com serà poblada de moltes nacions de gents que, com seran mesclats, la lavor que eixirà serà tan malvada que lo fill no fiarà del pare ni lo pare del fill, ni lo germà del germà. Tres congoxes he de sostenir aquella noble ciutat, segons recita Elies: la primera de juheus, la segona de moros, la terça de crestians qui no vénen de natura, qui per causa d'ells rebrà gran dan e destrucció. Encara diu més, que la causa per què és tan fructífera aquella regió e tan temprada sí és que com spera del sol dóna en parays terrenal, que reverbera en la ciutat e regne de València perquè li stà de dret endret, e de ací li ve tot lo que té. (Cap. CCCXXX).
