21.5.10

El capità boira torna a la mar.


Tono Fornés. Dones que caminen de pressa i altres poemes.
Ed. Aguaclara. Col. L'aiguader. Alacant. 2009. 15é premi de poesia Tardor.

Que la poesia de Fornés gaudeix de bona salut és fàcil de vore. Que el temps passa i va deixant rastre, és inevitable. El biòleg i navegant, malgrat que afirma no entendre segons quins vents, té la ploma esmolada, segurament ploma d'alguna au marina de nom grec, i transmet vitalisme i energia arreu. El llibre consta de dues parts més extenses, la que dóna títol al conjunt, i una segona anomenada versos del capità; té una introducció, quirat, de dos poemes, i finalment acaba amb dues elegies (una dedicada a son pare, i una altra a Maite J.), i una coda anomenada Barry a l'illa. El conjunt resulta heterogeni i és millor llegir-lo en dos o tres "sentades". Diversos regustos i referents va venint al cap i creen cert coixí intertextual (amb perdó): des de Costa i Llobera a Ferrater (magnífic el poema DIREM) o des d'Homer als documentals de la tele. Una cosa ens sembla segura: hi ha l'amor proclamant el seu imperi. Que el pilot del capità boira se'l disfrute. Un dubte: ¿ha consultat l'autor la sibil·la de Cumes per saber el secret de les dones que caminen de pressa? que jo sàpiga a Dénia no n'hi ha pitonisses bones.
Volem preguntar per acabar: ¿amb quina música encara aconsegueix adelitar-se?


2 comentaris:

Tono Fornes ha dit...

A/A P. Maró
Hola. Ací Tono Fornes (sense accent). El teu comentari del "Dones que caminen de pressa" m'ha agradat força. Curt, sensat, lúcid i apassionat, com deia Ferrater que havien de ser òptimament els poemes. Reconeixements.
Música?
Les àries de les passions de Bach, algun fragment de Beeethoven, Mahler, Richard Strausss, Satie, Mompou, alguna queixa de Shostakovich quan s'està en condicions de suportar tant d'ànima eslava...
Ep!, però també Rolling, Doors, Dylan, algun Pau Riba (Helena desenganya't)... Puc dir sense ser assassinat que també em diverteixen a voltes les gamberrades de Madonna o Shakira?!
Però encara m'agrada més el silenci, tot siga dit.
SALUT.

Tono Fornes ha dit...

A/A P. Maró
Hola. Ací Tono Fornes (sense accent). El teu comentari del "Dones que caminen de pressa" m'ha agradat força. Curt, sensat, lúcid i apassionat, com deia Ferrater que havien de ser òptimament els poemes. Reconeixements.
Música?
Les àries de les passions de Bach, algun fragment de Beeethoven, Mahler, Richard Strausss, Satie, Mompou, alguna queixa de Shostakovich quan s'està en condicions de suportar tant d'ànima eslava...
Ep!, però també Rolling, Doors, Dylan, algun Pau Riba (Helena desenganya't)... Puc dir sense ser assassinat que també em diverteixen a voltes les gamberrades de Madonna o Shakira?!
Però encara m'agrada més el silenci, tot siga dit.
SALUT.