10.6.10

Morir-se elegantment o fent el ridícul


Antologia obituària del filòsofs de la Grècia antiga a cura de Sergi Grau
Malgrat que el curador en el extens pròleg explica les fonts d'on ha tret la informació que serveix, pràcticament es pot considerar que el llibre consta de textos de Diògenes Laerci, que en el seu llibre vida de filòsofs és qui recull totes les anècdotes, citant ell altres fonts, que basteixen la informació que tenim. Tot i aquesta monocòrdia, el llibre resulta entretingut i amaga algunes pedres brillants que t'arrenquen un somriure o et fan que et calfes el cap una mica. Destaquem per exemple el fet que aquests filòsofs eren capaços de morir de "desencís" o de "candiment"; Entre l'antologia hi trobem des dels més famosos (Epicur, Aristòtil, Plató, etc.) a d'altres que malgrat quedar-se a l'ombra dels grans no deixen de tindre interés. Us copie un fragment referit a Teofrast d'Èresos, a veure si us agrada:
(...) I conten que, havent-li preguntat els seus deixebles si tenia cap darrer consell per dar-los, digué: "No us he d'aconsellar pas, llevat que són molts els plaers que la vida denigra per culpa de la glòria. Car nosaltres, tan bon punt comencem a viure, és llavors que morim. No hi ha doncs, res més improductiu que la delera de glòria. Però que tingueu sort: deixeu córrer el raonament, que dóna molta feina, o bé mireu d'excel·lir-hi bellament, car la glòria que se n'obté és gran. Que la buidor de la vida és més que no pas el profit que se'n treu. Però a mi ja no em vaga de deliberar com cal actuar: examineu vosaltres què cal fer" (pàgs. 277-278)