6.9.13

Al som de l'escalina. Aparició estel·lar d'Arnaut Daniel a la Divina Commedia.

Preparant-me materials per a les classes que aviat començarem he trobat uns encisadors i melanconiosíssims versos de Dante (Purgatori XXVI) que el poeta florentí fa dir al trobador Arnaut Daniel. Després que expressa per l'autoritzada boca de Guido Guinizzelli (poeta florentí nascut el 1230 ja molt proper al dolce stil nuovo) la seua pròpia opinió sobre l'autor provençal, tot comparant-lo amb Giraut de Bornelh (ací el "Lemosì"):

          "O frate", dise, "questi ch'io ti cerno
          col dito", e additò un spirto innanzi,
          "fu miglor fabbro del parlar materno.

          Versi d'amore e prose di romanzi
          soverchiò tutti; e lascia dir li stolti
          che quel di Lemosì credon ch'avanzi.
(...)
L'autor de la Commedia se li adreça i aquest li respon en la seua llengua pròpia (cosa que constitueix una excepció en tota l'obra). Els versos que posa en boca d'Arnaut Daniel són d'una elegància i d'una tristesa colpidors:

          Io mi fei al mostrato innanzi un poco,
          e dissi ch'al suo nome il mio disire
          apparecchiava grazioso loco.

          El cominciò liberamente a dire:
          "Tan m'abellis vostre cortes deman,
          qu'ieu no me puesc ni voill a vos cobrire.

          Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan;
          consiros vei la passada folor,
          e vei jausen lo joi qu'esper, denan.

          Ara vos prec, per aquella valor
          que vos guida al som de l'escalina,
          sovenha vos a temps de ma dolor!"
          Poi s'ascose nel foco che li affina.
                                              


Cap comentari: